Vaig plorar dia i nit fins que el meu pare em va ensenyar a utilitzar la seva càmera Panasonic i vaig començar a explicar històries en format VHS. Era tot molt rudimentari i l’edició durava hores, però era la meva manera d’expressar-me. Més endavant, quan l’oncle em va regalar el seu ordinador, el primer que vaig fer va ser obrir el ‘Movie Maker’ i trastejar amb les maleïdes transicions que tots tenim cremades a la retina.

Si vols enfonsar-me, t’informo que els meus pares van digitalitzar les velles cintes i ara estaran perdudes en algun disc dur.

Més endavant, vaig anar descobrint programes professionals com l’Adobe Premiere, el Final Cut Pro X o l’Avid Media Composer. No puc imaginar el que aquell vailet creatiu de cinc anys que cremava cintes de tant enregistrar plànols hagués fet amb ells.

Ah! M’oblidava d’esmentar que ara tinc un paper que m’acredita com a periodista i ja he fet els meus primers passos com a redactor en diversos formats de televisió. Si vols saber una mica més de mi, pots enviar-me un correu. Estaré encantat de crear amb tu!