Visita a Madrid en el marc del IX Programa Agora

Els passats 12, 13 i 14 de febrer he participat en la novena edició del Programa Agora, organitzada pel Colegio Mayor Universitario Chaminade i deba-t.org. Han sigut tres intenses jornades en què ens hem pogut reunir amb polítics, experts en comunicació i altres àmbits. Aquest programa permet a estudiants universitaris de Madrid i Barcelona intercanviar coneixements i vivències, així com també poder establir un debat plural sobre els grans conflictes de fons a la política actual. A continuació detallo algunes de les experiències que considero més m'han ajudat a aprendre.

Íñigo Errejón, sobre el Govern espanyol: «Hem d'evitar que juguin al ping-pong amb Vox»

 


La possibilitat d'assistir a un col·loqui amb el líder de la formació 'Más País' va ser una de les experiències més interessants del viatge. També perquè va fer un relat i explicació de la situació actual de la formació, ja que ells van fer un pacte d'investidura amb Pedro Sánchez però no de govern. Això, segons va explicar Errejón, els farà tenir una posició més crítica envers el Govern i exigir-li més, convertint-se en una espècie d'oposició a l'esquerra del govern: «El PSOE es justificarà amb els seus enemics; hem de fer que no juguin al ping-pong amb Vox»

El politòleg i diputat també va explicar els resultats obtinguts a les passades eleccions generals (en què la formació només va obtenir tres escons) que, segons ell, van ser deguts a la situació del conflicte català –que va ser el centre de la campanya– i del qual se'n van aprofitar els sectors de la dreta per marcar l'agenda de campanya: «L'extrema dreta espanyola utilitza la catalanofòbia en comptes de la xenofòbia» com a estratègia per guanyar eleccions, segons el diputat.

Errejón va dibuixar en línies generals la postura de la seva formació: pressionar el govern del PSOE i Podemos per fer que deixin «una petjada de transformació» de cara al futur. És a dir, instal·lar en el sentit comú una sèrie de canvis necessaris i urgents. Segons el politòleg, cal anar en la línia d'una planificació democràtica del desenvolupament. Per aconseguir això, només es pot fer «canviant la forma de viure». Un dels exemples tangibles que va posar va ser el de la producció i distribució de l'energia. «Canviaria molt tot» si s'acabés amb l'oligopoli de les elèctriques, va assenyalar el diputat de 'Más País'. Caldrà veure si els tres diputats faran possible algun dels objectius marcats pel polític.

Col·loqui amb José María Goicoechea, responsable de comunicació al Museo Thyssen-Bornemisza 

La visita a la col·lecció del Thyssen-Bornemisza va anar acompanyada d'una xerrada amb el responsable de premsa de la institució, que va explicar com es gestiona la comunicació i les relacions amb els periodistes i el públic objectiu d'un museu com és aquest, amb gairebé un milió de visitants anuals. Goicoechea va remarcar la importància de les activitats i exposicions que s'organitzen al voltant de l'exposició permanent, ja que són les que conviden a les persones que ja han anat a tornar-hi i mantenir relacions amb el museu. És per això que la comunicació va encaminada a donar a conèixer aquestes activitats al públic madrileny però també a apropar la col·lecció permanent al públic estranger –que configura la major part dels ingressos en aquest àmbit. Aquest va ser un col·loqui realment interessant des del meu punt de vista –com a estudiant de Periodisme– també per les anècdotes sobre el dia amb què Goicochea va il·lustrar la relació d'un responsable de comunicació amb els mitjans de comunicació.

 

View this post on Instagram

 

Avui hem visitat el Museo Nacional Thyssen-Bornemisza (@museothyssen ) amb el @cmuchaminade . José María Goicoechea, responsable de Comunicació i Relacions Externes del museu, ens ha rebut i ens ha explicat la història i importància de la col·lecció: era privada i l'Estat la va comprar perquè "completava els moviments artístics que trobem al Prado o al Reina Sofía". "És un recorregut per la història des del segle XIII al XX", explica Goicoechea. A diferència d'altres museus, ells no poden adquirir més obres: "Les exposicions temporals són el motor del museu" i aquestes han de tenir -majoritàriament- relació amb la col•lecció. Des del punt de vista de la comunicació, "les exposicions" i altres activitats relacionades els donen "oportunitats perquè es parli del museu als mitjans", reconeix Goicoechea. "El públic objectiu d'un museu és tot el món" i, actualment, hi ha una "bona acollida a la premsa i també en xarxes", segons el periodista. ▶️El museu en dades: Hi ha un milió de visites a l'any. Sobre el 60% dels visitants a l'exposició permanent són estrangers, que paguen la totalitat de l'entrada. És per això molt important el turisme: "ens interessa molt", reconeix Goicoechea. A les exposicions temporals, en canvi, la majoria dels visitants són espanyols —majoritàriament madrilenys. #programaagora

A post shared by deba-t.org (@debat_org) on